Em van regalar la meva primera càmera, una Kodak Instamatic 25, quan vaig fer la comunió, tenia 7 anys. Des d’aleshores sempre m’ha agradat capturar les imatges que anaven passant davant dels meus ulls, des d’ocells, paisatges,arquitectures diverses, i, sobretot, persones. De fet, per a mi la fotografia no és res més que documentar la realitat que m’envolta a cada moment.

“…De fet, per a mi la fotografia no és res més que documentar la realitat que m’envolta a cada moment.”

Més endavant, als 15 anys, em vaig comprar amb els meus estalvis la meva primera reflex, la Praktica LTL, amb la qual vaig començar a aprendre el funcionament de les càmeres analògiques manuals. En aquella època, i a través d’una revista fotogràfica de la que ja no recordo el nom, vaig descobrir l’obra de Joan Fontcuberta, em va impressionar molt el tractament que feia de la imatge.

Amb aquesta càmera vaig fer fotos dels viatges a Anglaterra, França, els Estats Units, i a buscar conceptualisme en les muntanyes de Planès. En aquella època, amb el meu germà Carles, també vam estar revelant en blanc i negre a casa.

“…vaig descobrir l’obra de Joan Fontcuberta, em va impressionar molt el tractament que feia de la imatge.”

Van arribar les Nikon, la Nikon FG, dura i robusta com una pedra, i la primera digital, la Nikon D7000, amb les quals em vaig fer un tip de fer foto de viatges, familiars, i diverses.

 L’any 2014, arran d’una visita a Tòquio, vaig descobrir el blog de’n Dave Powell, anomenat ShootTokyo. I gràcies a ell i al seu blog vaig tornar a recuperar la passió per la fotografia. A partir d’aleshores, i seguint els seus consells, em vaig apuntar a la plataforma Google+, que ja no existeix, on vaig trobar un munt de grups de fotografia i on vaig conèixer molts fotògrafs, aficionats com jo, dels quals vaig anar aprenent tot el que ara sé. Un dels grups dels quals vaig formar part va ser StreetHunters, on a part de fer molt bons amics, vaig anar endinsant-me en el món de l’anomenada StreetPhotography. De la mà dels seus impulsors, l’Spyros Papaspyropoulus i l’Andrew Sweigart, vaig aprendre del primer, les tècniques, i del segon, a través dels seus articles sobre fotògrafs i llibres, vaig conèixer els grans fotògrafs de tots els temps.

“Un dels grups dels quals vaig formar part va ser StreetHunters, on a part de fer molt bons amics vaig aprofundir en l’StreetPhotography”…” 

En entrar de ple a la fotografia de carrer, la Nikon, encara que digital, pesava massa i era força ‘poc maniobrable’ per la foto que jo feia. I seguint el corrent d’aquella època em vaig comprar la meva primera mirrorless, la FujiX100, amb la qual vaig entrar al món de la FujiFilm, i del qual encara no n’he sortit. En aquella època també vaig anar aprenent a fer servir el Lightroom per a l’edició de les fotos, i entre una cosa i l’altra la meva fotografia va anar guanyant, crec, en qualitat. Però, sempre hi ha un però, en decantar-me cap a la fotografia de carrer, em calia un autofocus ràpid, i, malauradament la FujiX100 era força lenta. Van treure la FujiFilm X-T1, i me la vaig fer meva….. a més a més, em va entrar l’obsessió per la nitidesa i vaig trobar un objectiu boníssim, de segona mà, que em va recomanar en Sergi, que a part de ser un fotògraf excepcional, coneix molt bé el mercat de les càmeres i les lens, i em va aconsellar comprar el Touit 1,8/32 de Zeiss, del qual n’estic totalment enamorat, i que amb la FujiFilm X-T1 s’han convertit amb els meus companys de viatge actuals, juntament amb la petita Fujifilm X70.

“…la FujiFilm X-T1 s’ha convertit amb la meva companya de viatge actual, juntament amb la petita Fujifilm X70.”

En venir a Tòquio, vaig començar a interessar-me per la fotografia de carrer japonesa, principalment toquiota. Vaig conèixer els treballs de Moriyama, el col·lectiu VoidToquio i el col·lectiu TokyoSPC, grups dels quals he tingut la sort de conèixer personalment els seus components i fer algun StreetWalk amb ells, i fotògrafs a títol individual com ara la Miyuki Kurosaki, en Michael Harris, l’Ernesto, i un llarg etcètera.

Ara visc a Tòquio i aprofito aquesta oportunitat que m’ha brindat la vida per gaudir fotografiant no només les persones, sinó també els paisatges urbans, el dia a dia als diferents barris i, sobretot, per gaudir també de la infinita oferta cultural que ofereix en relació a la fotografia. Algún dia al blog parlaré de què penso de la fotografia en general.

“Ara visc a Tòquio i aprofito aquesta oportunitat que m’ha brindat la vida per gaudir fotografiant no només les persones, sinó també els paisatges urbans, el dia a dia als diferents barris…”

Vaig començar la casa per la teulada i tot just començar vaig fer dues exposicions, al gener del 2015, la primera, a Atenes, Grècia, col·lectiva, esponsoritzada pel grup de StreetPhotography StreetHunters; i la segona, individual, al novembre del 2016, a la seu de l’ANC Ciutat Vella a Barcelona. El dia de Sant Jordi del 2021 vaig participar en l’Exposició virtual sobre el coratge, organitzada pel Centre Català de Kansai.