Emergence Tokyo vol. 4
Emergence Tokyo vol. 4
Exposició Emergence Tokyo a Terranova House (Yoyogi-Uehara)
El dia de Sant Esteve es va inaugurar a Yoyogi-Uehara, a la Terranova House, l’exposició Emergence Tokyo. La Terranova House és una torre de dues plantes, ben il·luminades i amb espais oberts que van permetre poder combinar les diferents exposicions individuals per fer-ne una de col·lectiva.
En Michael Harris va reunir un grup de joves, i no tan joves, artistes al voltant del tema Emergence, en el sentit que defineix la Viquipèdia: “els sistemes presenten una sèrie de propietats emergents d'alt nivell que no es troben associades específicament a cap part determinada del sistema sinó que resulten del funcionament del conjunt.”
En aquest sentit l’exposició estava formada per les obres d’un grup eclèctic d’artistes, gairebé tots novells, i gairebé tots fotògrafs. Total, un grup de sis fotògrafs i una artista gràfica, que amb els seus treballs van conformar Emergence Tokyo.
Katsumi Nishizawa. Va exposar una sèrie de fotografies sobre un viatge que va fer des de Moscou fins a Vladivostok, amb el transsiberià. Fotos en blanc i negre, de tipus documental, amb algun retrat. Normalment fa servir una Leica analògica.
Erin Cross. Va presentar la seva col·lecció anomenada DYPSCHIT, (de la qual ha publicat un llibre, que el podeu trobar a la seva web) amb dues-centes fotografies en petit format fetes amb el mòbil, sobre escenes de la seva vida quotidiana, aparellant-les de dos en dos, essent el seu nexe d’unió la data en que van ser fetes. Al mig del seu ‘display’ hi anaven apareixent projectades totes elles, per permetre els visitants emparellar de diferents maneres les fotos projectades, com també tenir l’opció d’apropar-se o allunyar-se.
Shin Yatagai. Es va reservar un extrem de la sala per fer-hi un espai propi, fosc, impedint l’entrada de la llum natural mitjançant teles fosques. Les seves fotografies, en petit i mitjà format, mostraven retrats i paisatges, tots ells marcats pel joc de llums i ombres. Segons ell, l’ambient de foscor i el format petit tenien l’objectiu de fer que el públic observés amb deteniment les imatges per tal de descobrir coses noves en un ambient que, degut a la foscor, incita a la reflexió. Fa servir dues càmeres, una RolleiFlex (analògica, esclar) i una Canon digital.
Johan Brooks. Va exposar dues sèries d’impressions de primera qualitat en format mitjà. Una en blanc i negre, sobre les pràctiques de bombers voluntaris, fetes de nit i amb grans contrastos lumínics, titulada ‘Fire Corps’. I una altra, en color, documentant situacions ‘accidentades’ a Tòquio, titulada ‘Tokyo Jiken’. Les seves càmeres són dues Sony A7S, amb les que fa servir indistintament unes lens manuals Voigtländer 21mm 1.8, i 40mm 1.4.
Ryusei Takahashi. Periodista del Japan Times, va fer un muntatge original amb fotos de diferent format, sostingudes a l’aire mitjançant fil de niló. Escenes de la vida quotidiana, en blanc i negre i color, amb una imatge dels cirerers florits (sakura) a Meguro durant una nevada, que va ser portada del diari on treballa. Dispara amb una Leica digital.
Marielle Awad. Artista gràfica que va presentar els seus treballs, tots ells sobre temàtica tradicional japonesa, fets en tinta de retolador o bé aquarel·la. La sèrie anava des de figures d’ocells fins a les ofrenes de sake fetes al temple de Meiji Jingu, passant pel Koinobori, i escenes i paisatges típics de l’imaginari japonès.
Miyuki Kurosaki. La seva proposta va ser ‘Shoes Monday París-Tokyo’, una col·lecció de fotografies marcades pel tema “sabates”, en moviment, estàtiques, conjuntades amb peces de roba, en blanc i negre, i en color, preses a París i a Tòquio. Les seves càmeres sempre són FujiFilm, la X-T2 i la X-T30.
Tots ells em van sorprendre positivament. En Katsumi per la seva seriositat estilística a l’hora de tractar un tema documental. L’Erin per la seva emprenedoria, visió comercial i display original. En Shin per la simbiosi de l’espai expositiu amb les imatges que mostrava. En Johan pels grans jocs de llums i ombres a les fotos en blanc i negre. En Ryusei per la senzillesa i oportunitat de les seves imatges. La Marielle per la minuciositat dels seus dibuixos. I, finalment, la Muyiki per la seva passió per la moda expressada en la seva col·lecció de Shoes Monday.
