La meva primera exposició a Tòquio, de la mà d’en Michael Harris, es va centrar en el tema de les àvies i els avis que sovint em trobo al carrer. La vaig titular en japonès 老いること (pronunciat oirukotó), que vol dir més o menys "Ser vell". La meva mare s’estava morint, de fet va morir la setmana següent d’haver acabat l’exposició, i vaig trobar que exposar aquest tema relacionat amb la seva bella vellesa m’ajudaria a passar el tràngol que m’arribaria una setmana més tard.

Com sempre, el gran problema que se’t planteja quan has de mostrar les teves fotos, sigui en una exposició o penjant-les a les xarxes socials, és quines presentes, en blanc i negre o color, en quin format: A5, A3, petit format?

Finalment vaig optar pel blanc i negre per una raó molt senzilla, per les textures de la pell arrugada, que són molt més visibles en blanc i negre que en color. Després, una vegada sabut l’espai que ocuparia a la galeria, vaig decidir imprimir-les en DIN-A4, perquè em permetia posar còmodament les 20 fotos triades en una graella tradicional de 4 x 5. La segona part de la preparació va ser en quin ordre les posaria. I aquí vaig comptar amb la sempre inestimable ajuda de la Miyuki, la meva dona, que em va ajudar a establir-ne la seqüència.

L’exposició es va fer, com sempre a la Terranova House, que es troba al barri de Yoyogi-Uehara, ben a prop de Shinjuku. És una casa antiga de dues plantes, molt ben il·luminada amb llum natural i amb uns espais oberts que ofereixen tot tipus de possibilitats per exposar-hi.

I un petit recull de les imatges d’aquesta setmana que va ser molt entretinguda, vaig aprendre molt dels meus companys d’exposició, vaig conèixer gent molt interessant i alhora vaig poder veure els amics que van venir a veure-la, a tots moltes gràcies!!!